«Era El temps de les cireres. El d'una cançó que estava en la veu de molta gent de les classes populars en aquells anys i relacionada de manera estreta amb la Comuna. Però va ser un temps que acabà malament. Era un període en què l'eufòria per les revolucions estava en un punt àlgid. Hi havia l'esperança que el món es podia canviar. De que si s'unia la força de les masses esdevindria possible una transformació radical de les condicions dolentes d'aquestes. De les econòmiques certament. Però els de la Comuna ho feien amb la mirada fixa en uns canvis revolucionaris que pogueren posar fi al que eren unes situacions denigrants per a la classe obrera en aquell final de segle. I més encara: volien construir una utopia.» —Louise Michel. «Louise Michel, de vegades empeny el traductor cap a situacions enrevessades. Perquè Michel escriu, encara que el text el redactara passats els esdeveniments descrits, amb una empenta i amb una exaltació tan fortes que li fan crear un text sincopat, enèrgic i fort.» —Tomàs Escuder. «Jo primer havia escrit aquest volum sense contar res de mi. Però per les observacions dels meus amics, he afegit alguns episodis personals als primers capítols tot i el malestar que jo en sentia. Després s'ha produït un efecte totalment oposat. Avançant amb el relat m'ha agradat reviure aquest temps de lluita per la llibertat que va ser la meua veritable existència. I avui m'agrada deixar-la mesclada amb ella.» —Louise Michel.