Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana. Per bona que sigui la nostra vida, en algun moment una ferida pot deixar-nos una marca inesborrable. La nostra pròpia finitud ens fa fràgils. Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s'endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l'escolta , el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.
