Aquest llibre se centra en l’estudi de la crisi identitària que s’identifica en la novel·lística catalana d’aquest segle, amb el propòsit de demostrar la primordialitat de la temàtica. S’elabora, en primer lloc, una perspectiva filosòfica i sociocultural sobre la concepció de la postmodernitat, la qual es vincula estretament amb el sorgiment de la problemàtica identitària en la societat actual. Posteriorment, s’exploren diferents punts d’investigació relacionats amb aquesta disjuntiva identitària, els quals esdevenen motius narratius constants de les novel·les analitzades: els sentiments reiterats de fragilitat, incertesa i pèrdua de sentit existencial, la percepció de la soledat, la vigència del doble identitari, la confusió entre l’esfera real i la ficció o virtualitat, les relacions líquides, la incomunicació i les identitats volàtils, la pèrdua d’un relat coherent sobre el passat, i les reflexions morals sobre la naturalesa humana. Finalment, es posa el focus en el retrat que ofereixen els textos actuals de la realitat immediata, tant dels costums i conductes habituals dels personatges com les característiques més òbvies del món d’avui.
