A tot el món s’utilitza el morter per a picar, moldreo barrejar coses, però queda clar que només a Catalunya la picada s’ha ordenat, s’ha normalitzat i avui és una marca identitària de la nostra cuina. La picadaés més que un conjunt d’elements o aliments picats amb la funció de donar un plegat de matisos a un plat.Es com un petit univers que fa modificar el darrer gust i/o textura d’una preparació. Es podria explicarcom una reconcentrada bomba de sabors on s’involucren, sense excepció, tots els sentits humans. Un desplegament, rarament finit de combinacions, que fa d’aquest emblema de la Cuina Catalana una important eina pera poder entendre el seu fonament i posterior bastiment. La picada acaba de definir els plats, els vesteix, els arrodoneix i els dóna una personalitat aconseguint que cadascun tingui el seu caràcter. El recull deles 182 receptes d’aquest llibre busca donar una àmplia visió tant de l’històric recorregut com dels diferents usos del preuat recurs. Coneixerem les picadesantigues de la cuina romana, les de la cuina medieval, de la cuina de la Renaixença, les de principis dels. XX, i és clar, les picades de la cuina vigent o actual. Copsarem les diferents aplicacions atès que poden esdevenir amaniments o acompanyaments, salses, suquets, poden fer enaltir o transferir el seu nom al plat.
