En els últims setanta anys, el turisme ha canviat lacara del país. Ha malmès el medi ambient, ha urbanitzat la meitat de Catalunya i ha capgirat els costums.També ha creat molts llocs de treball, ha permès fermolts diners i ha canviat l?economia. El que havia estatun país de fàbriques és avui un país de cambrers.Elturisme ha estat el motor del conjunt de l?economia catalana en aquest període. Ara, en plena pandèmia, éstambé el sector més castigat. I les seves febleses (treball precari, estacional, i mà d?obra poc formada)són les nostres febleses. La pandèmia ens obligaa repensar si Catalunya va seguir l?estratègia correcta,si el context (la competència amb Madrid) ens vaabocar cap aquí o si ho podíem haver fet d?una altramanera. La fàbrica de cambrers revisa el temps míticde la Costa Brava, l?Eldorado dels anys de ?sol i platja? iel turisme de borratxera. I acaba amb l?edatd?or de Barcelona, convertida des del 2000 en el primer destíde l?Estat, la ciutat on tothom voldria estar, convertida al monocultiu turístic.
