La fabricanta és una obra teixida a partir de dos personatges femenins que serveixen a l'autora per brodar el retrat d'una època (la Barcelona de meitat del segle XIX) i el seu corpus literari (la funció social de la literatura). El primer d'aquests personatges femenins, la Florentina, està emparentada amb l'Emma de Madame Bovary. Ambdues esperen que la realitat s'adeqüi a les seves aspiracions romàntiques nascudes de la lectura. Tanmateix, mentre que a l'obra de Flaubert, madame Bovary esdevé la figura central, a La Fabricanta el bovarisme solament serveix com a contrapunt al personatge central de l'obra, l'Antònia Corominas: ''La fabricanta''. L'Antònia no és una dona bonica, és una dona bona, pragmàtica i voluntariosa que quasi sense fer-se sentir crearà un brillant i pròsper negoci familiar. Monserdà escull els personatges femenins i en mou els fils no només cercant la creativitat literària sinó també buscant la funció pedagògica que l'autora considera que ha de tenir la literatura. La literatura de Monserdà està escrita per a les dones, però no per al seu entreteniment, sinó per a la seva educació a partir de l'exemple. No vol ser una literatura per fer somiar sinó per ajudar a viure.
