L’Olívia tenia quatre anys quan va llegir, per primera vegada, la ment de la seva mare. La mirava i va veure que no movia els llavis, malgrat tot, li va sentir amb claredat la veu dins del cap. No la va estranyar, quan es tenen quatre anys, hi ha poques coses que t’estranyin. A partir d’aquell moment, el poder de l’Olívia va créixer de mica en mica. Cada vegada podia llegir els pensaments durant més estona, i, encara més important, va començar a «sentir» les ments d’altres persones, a part de les dels seus pares. Llavors l’Olívia va descobrir una cosa: la ment de cada persona té una «olor», o un «gust», o un «so» o un «tacte» diferent. Malgrat tot, mai va trobar res tan horrible i nauseabund com quan, molts anys després, va captar la ment del monstre.
