La llengua estrangera és una novel·la sobre l'art i la restitució, sobre el pes de la violència colonial i sobre el llenguatge com a forma de reinventar realitats i, alhora, mecanisme d'alienació. La novel·la consta de quatre fils narratius que es van intercalant: dos joves que viatgen a la recerca d'un assentament colonial oblidat conegut com a Nova Galícia, una investigadora que cataloga els esquius orígens d'unes escultures indígenes preservades en un museu estranger, un viatger que envia cartes i fotografies ansiosament al seu benefactor des d'una colònia en formació a principis del segle XX i una parella desvetllada que intenta agafar el son mentre, fora, la ciutat crema.
