La llengua m'és l'únic refugi és el primer llibre d'Hélène Cixous en llengua catalana. Els nou relats i les dues entrevistes que el conformen despleguen diverses escenes de la infància algeriana, evoquen el lligam entre la dominació i la política en la història francesa del segle XX i teixeixen algunes de les relacions que manté la literatura amb les figures de l'alteritat. Autora de renom internacional coneguda per la seva implicació en el pensament i en el feminisme francesos, però també per la seva vocació teatral, Cixous reelabora en aquests relats breus les contradiccions del colonialisme i de la identitat a partir del gènere autobiogràfic tractat com si fos una ficció. Edició, traducció i pròleg: Joana Masó , amb la collaboració de Maria Oliver, Arnau Pons i Marta Segarra.
