Cristina Ardèvol és una jove psiquiatra que se'n va a Nova York l'any 1957 a la cerca d'una solució per a la malaltia dels ronyons que pateix. Poc abans de marxar coneix, a Barcelona, la Nicole, mare d'un infant amb la síndrome de Down. Arran d'aquesta trobada, mantenen un intercanvi epistolar que perdurarà poc més de tres anys. Al llarg d'aquest temps, la Cristina i la Nicole es confien per carta les vivències més personals, d'on sorgeix una profunda estimació. En paral·lel, la Cristina viu un seguit d'experiències personals i professionals que la portaran a conèixer científics destacats en l'àmbit de les malalties infeccioses, de la reproducció humana i de l'hemodiàlisi. A través d'ells, s'endinsarà en les tortuositats de l'experimentació mèdica i haurà de fer front als problemes ètics que plantegen els avenços de la ciència. Vint anys després, quan elles ja no hi són, la seva filla Raquel decideix fer pública la correspondència que totes dues van mantenir.
