El primer dia de setembre —fèiem la prova inicial— la Carla va preguntar què vol dir ham als exercicis de lèxic. En veu alta, algú va traduir-ho a una altra llengua. Per dins li hauria respost: «Am vol dir estimo, amo vol dir submissió, ham significa ferida, interrogant, record. Tots som, al mateix temps, un peix ferit i un pescador que mira d’omplir el cove, Carla». La marca de l’ham parla de digerir i traginar cicatrius, hagin fet crosta o no. De mostrar-les amb acceptació, dolor i, potser, cert orgull. Hi surten fantasmes, forenses, genolls cansats i cors amb les artèries empantanegades. Però l’anatomia, aquí, es torna anècdota. Perquè aquest llibre és, sobretot, un viatge des del ressentiment fins a la tendresa. La paraula, doncs, hi pot actuar com a fuetada o, també, com a carícia.
