La mirada de l'Ítxigo

Els paisatges que més agraden a Llibert Ferri, l'autor d'aquesta narració, tenen a veure amb les seves cròniques de durant més de vint anys a Rússia i Europa oriental: Moscou, Sant Petersbug, Budapest. Paisatges polítics, socials, urbans, que de tant en tant s'obrien a algun paisatge humà. Poc s'esperava el reporter que, en evaporar-se aquella etapa professional, els seus pensaments i emocions anirien configurant uns altres paisatges més d'ara i aquí, del dia a dia, on el principal protagonista seria el seu gosset Ítxigo. Amb ell passeja alhora que connecta amb racons de la ciutat -el carrer dels Ocells, la plaça de Sant Pere, el parc de la Ciutadella, la plaça del Comerç i la seva font- i amb persones estimades. Els paisatges de l'Ítxigo esdevenen seqüències inesborrables de la vida del Llibert. I en recordarà un de tan especial com fora de la realitat formal: l'Ítxigo fent-li festes mentre sona la cançó ''Hey Jude'' dels Beatles, en un racó de la Lexington Ave de Nova York.