LA CULTURA I L'ART EN EL PURITÀ I AÏLLAT PRIMER FRANQUISME Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de país anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues dècades en què, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernització cultural del país havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstàncies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels anys 60. Els autors reflexionen sobre les polítiques culturals, les orientacions estètiques, les circumstàncies històriques i els protagonistes més significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les úniques estratègies possibles aleshores: resignació, restauració o resistència. REPÀS DE LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES I LA VIDA CULTURAL AL LLARG DEL PRIMER FRANQUISME, EN QUÈ LA RECERCA DE LA MODERNITAT ARTÍSTICA QUEDA LATENT. ARTICLES DELS MILLORS EXPERTS EN L'ART DE L'ÈPOCA, QUE S'ESTÀ REVALORANT. ES TRACTEN SOBRETOT TRES DISCIPLINES ARTÍSTIQUES: ARQUITECTURA, PINTURA I LITERATURA.
