Cap escriptor català no ha retratat mai com Ruyra lespors, els desitjos, els malsons, ni ha donat tanta força a les mirades: el llambrec fugaç i decisiu de l'enamorament, l'esguard colpidor de la pobresa, la mirada d'espant que els gironins adrecen al cel quan s'acosta la fi del món, els ulls penet...
