La síndrome de Bergerac

Jo era una noia tan corrent com qualsevol altra. Anava a classe, discutia amb els pares i estimava incondicionalment els amics, i de tant en tant m’enamoravadequi no tocava, com ens passa a tots. No hi havia resde novel·lesc en mi, res d’heroic que mereixés ungrapat de pàgines, i per això aquesta història no aniràdels meus pares ni dels meus col·legues ni dels meusenamorats, no anirà de la rutina d’una estudiant de batxillerat que s’avorreix a l’institut… Aquesta història tindrà un únic protagonista i aquest protagonistaserà un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. Elnasd’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.