Surrealista abans del Surrealisme, ''La tardor barcelonina'' és una novel·la oblidada de Francesc Pujols que es va anticipar al seu temps i que pel seu suport d’edició (es publicà a la revista ''Papitu'' l’any 1908) va tenir una vida efímera. El protagonsita viu una tragèdia espectacular: un crim, una dona, un vagó de tren, un manual del perfecte suïcida… És una narració onírica, una màscara de la literatura carnavalesca d’absoluta modernitat. Una obra daliniana abans de Dalí. Edició d’Enric Casasses i introducció de Joaquim Auladell, de l’Associació Francesc Pujols.
