«Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l’ocàs dels meus dies, lluito perquè no m’enterrin en un forat de l’infern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fins a la llòbrega penombra que s’amaga rere l’últim esglaó. He conegut la mel de l’abundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a l’ajuda de la bona gent i a l’amor immerescut que m’han regalat les meves dues filles. Si elles m’han sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho.» Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara d’una família i una classe social, modèliques de portes enfora però carregades d’hipocresia de portes endins. Al final, els pecats de la Pat van quedar empetitits per l’escàndol majúscul del Palau de la Música. Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.