La vinya i el vi són per a Joan Gómez Pallarès un camí de revelació per conèixer la natura. Perquè hi ha moments en què, en simbiosi amb l’ésser humà, la natura també parla a través d’una copa de vi. És aquest procés apassionant, complex i profund que ens explica a La vida bona. Com diu ell: «Cal treballar amb la natura, no servir-nos-en, cal viure-hi, no només viure’n, cal respectar-la perquè ens respecti, cal parlar amb ella en un llenguatge comú, no en el que nosaltres vulguem imposar-li, cal cuidar-la, cal escoltar i mirar… Cal comprendre». «Cal ser conseqüents amb tot plegat, també quan mengem i bevem. De fet, tenir aquesta actitud pot ser un dels gestos, avui, més íntimament revolucionaris si volem respectar-la.» «El camí dels vins que més m’emocionen el transita gent que deixa que les coses siguin, que observa i aprèn més que no pas intervé, que intenta manipular tan poc com sigui possible i no portar les coses on tu vols que vagin sinó on la natura i el vi et menen.» «Perquè estimo la naturalesa, no puc beure qualsevol tipus de vi.»
