Un llibre de no-ficció sobre la vida per Marguerite Duras: una confessió en forma de conversa. El projecte sorgeix quan per primer cop a la vida Duras es troba impedida d'escriure: té més de setanta anys, pràcticament no hi veu i acaba de concebre dos textos dictant-los al seu molt conflictiu company d'aleshores. L'escriptura s'ha convertit en un camp de batalla on no vol tornar. Per fer-la sortir d'aquest bloqueig, el seu amic Jérôme Beaujour li proposa que enraonin sense objectiu concret i gravin les converses. No és fins al final que ella decideix donar-hi forma de llibre. Organitzat en 48 capítols curts, aquest llibre aborda tota mena de temes: la casa, els homes, l'alcohol, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la tele, les mares boges... Ella en diu «agafar el carrer ample de la paraula per poder anar a tot arreu». Per a molts dels seus lectors, «La vida material» és un llibre que forma part del cànon íntim: una paraula inspiradora.
