Qui se?n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d?estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n?ha sabut mai més res. L?únic, una notícia l?endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se?n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d?aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s?hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d?alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d?uns fets inoblidables, uns dies de la vida d?un poble a l?estiu, d?un nen obedient i enamoradís i d?una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a laárevelació d?un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
