Un home sol, en l’esplendor de la seva decrepitud, baixa l’escala de casa en direcció al carrer quan s’adona que s’ha oblidat les claus. Torna enrere, passa de llarg del seu replà i surt al terrat, on sent una profunda decepció. Recula. Pica a la porta del seu pis, teòricament buit, i algú l’obre. Amb aquest punt de partida, La visita ens proposa un altre pas de rosca al clàssic tema del doble: el triple. La tercera novel·la d’Enric Virgili és un viatge extravagant i al·lucinogen a les profunditats del propi domicili, una blasfèmia tremolosa, un malson teixit amb un sentit de l’humor càustic i un domini de la llengua prodigiós.
