Les algues roges és la novel·la més important de Maria Teresa Vernet i una de les grans obres de la narrativa catalana dels anys trenta. Publicada el 1934, va guanyar el premi Joan Crexells, el guardó literari més rellevant de Catalunya d'entreguerres, i va convertir Vernet en la primera dona que l'obtenia i en la novel·lista més important del seu moment. La novel·la explica, al llarg d'uns dos anys, la història de dues joves barcelonines molt diferents: Isabel Domènec, una dona de classe benestant, amb estudis superiors i independència econòmica, i Marina Torner, una noia de classe baixa, gairebé analfabeta, marcada per la precarietat i per unes relacions sentimentals i sexuals condicionades per la necessitat. Malgrat la distància social, educativa i moral que les separa, totes dues comparteixen una mateixa recerca de llibertat i acaben construint una amistat profunda.
