«La castanya ens ha acompanyat i alimentat des de temps immemorials, sobretot allà on no s’hi feien els cereals. A l’Europa meridional, la castanya era l’afartapobres diari per a la gran majoria. Abans que ens poguéssim permetre un rodó de pa a la taula, molts dels nostres avantpassats van sobreviure gràcies a tenir un castanyer a prop per omplir-se la panxa. Les castanyes, tant el fruit com la farina que se’n feia, eren una font ideal d’energia: carregades d’hidrats de carboni i potassi, un pessic de proteïna, baixes en greixos i amb gens ni mica de colesterol.»
