En les nostres societats es percep una tendència creixent a vetllar pel propi cos i per la seva salut i integritat rigorosa -sovint a còpia de sacrificar certs aliments, ingredients i, cada vegada més, el consum d'alcohol-. Aquesta renúncia és més acusada en un primer món en què les elits -urbanes, cultes- insinuen una despolitització, un cansament, i una certa indiferència cap a tota mena de responsabilitat i compromís col·lectius. Però atenció, perquè no vam néixer ahir. Aquesta cavalcada eufòrica a la recerca d'una salut allargassada, «eterna», persegueix unes velles fronteres, que fan pensar en els horitzons de la salvació i les promeses de redempció en el més-enllà o de reencarnació d'algunes religions, començant pels vells pitagòrics.
