Nikos Kavadias, que cercà en el mar el seu espai vital, s'hauria dissolt en l'oblit si no fos que, rere la figura del llop de mar, hi havia també un escriptor i que la seva obra, molt breu -tres reculls de poesia, una novel·la i aquests contes-, es dreça com un testimoni humà de primer ordre i com una molt notable creació artística. Llegir-la és experimentar en carn pròpia la condició de mariner o de soldat,una vida feta de relacions casuals que concentren tots els possibles, una vida dita amb les paraules justes per un home que va passar-la tota en una cabina de radiotelegrafista enmig dels oceans.
