Llumeneres

Llumeneres és el nom amb què, en alguns indrets de Catalunya, es coneixen les cuques de llum. Amb el segon poemari d´Oriol Sauleda (Sant Pol de Mar, 1993), Llumeneres també és una apologia de les festes, un cant als astres i un ball amb la terra. Éssers de la boscúria, Dionís, Hildegard von Bingen i el cap decapitat de Sant Joan desfilen per aquestes pàgines amb la vibració dels subwoofers i els espetecs vibràtils de l´electrònica. Llumeneres és una exploració del ritme. El joc, la llibertat i l´espontaneïtat lingüística poblen l´estructura mètrica de 144 sèptimes, amb una música creixent que ens convida a recordar i compartir el plaer de les festes.