Lluna nova

Un relat en què l'empatia i la connexió amb la natura esdevenen factors clau en el pas a l'edat adulta de la protagonista. Les aloges van estar amagades durant segles, fins que van comprendre que els humans són pràcticament aigua. Han passat generacions des que va esclatar la guerra. Els pobles viuen aïllats i emmurallats, organitzats sota el pes de la tradició, la fe i l'amenaça constant d'un atac. Només la comunitat i la bel·ligerància contra les salvatges n’assegurarà la supervivència. Com cada lluna nova, quan les dones d'aigua són més dèbils, una noia obre una escletxa al mur del poble i escapa fins a la seva cova, l'únic lloc on pot sentir-se viva. Però l'última lluna nova és diferent i, aquesta vegada, no tornarà sola.