Un contundent relat polític i literari sobre els subjectes postcolonials, apoderant-se del concepte de 'bàrbar' i confrontant la idea d'integració que planteja Occident «Sento que tinc tantes coses a dir que val més que no sigui gaire cultivat. He de conservar una mena de barbàrie, he de mantenir-me bàrbar» afirma l'escriptor algerià Kateb Yacine. Louisa Yousfi l'entén com una fórmula màgica: tant consigna estètica com faula política, ens permet convocar junts a Chester Himes, James Baldwin, Frantz Fanon, Toni Morrison, o els rapers Booba i PNL, i tota una cohort salvatge a l'assalt de l'Imperi. Tens a les mans un contundent relat polític i literari sobre els subjectes postcolonials, Yousfi s'apodera del concepte de «barbàrie» per oferir una història d'aquest (re)esdevenir bàrbar per als negres i àrabs de França i la resta d'Europa. Analitza com novel·listes, humoristes, rapers s'han apoderat de l'art no només per denunciar, sinó també per protestar contra l'ordre establert. Així, al llarg dels capítols, l'autora es va interessant per la manera com l'escriptura pot esdevenir un acte de resistència, però també un mitjà per acceptar-se com a «bàrbar». Desafiant la saviesa convencional que postula la integració com un bé sense pal·liatius, mostra com l'assimilació pot equivaldre a la pèrdua de tradicions, religió, llengua i cultura. L'autora mira Occident i els seus defectes morals com si digués: potser jo soc una bàrbara, però qui és el veritable monstre? Una autora jove, carismàtica i dinàmica que utilitza una refrescant i àmplia gamma de punts de referència culturals, inclosa la música rap, per construir el seu relat. Obre el camí a una política cultural descolonial i una estètica de la resistència.