«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s'entrellacen de continu. En aquest llibrethi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, peròsobretot de plenitud i d?abandó, d'existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí amb aquellesplatges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques Trieste, peròespecialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino, quesón un paisatge fundador, real i simbòlic, de la sevahistòria, meva i dels nostres fills.»
