“En dues ocasions he estiuejat a la Vall d’Aran. La primera fou una experiència inquietant i enriquidora alhora per les peripècies ocorregudes i els paranys que se’n dimanaren. Sóc matinera i afeccionada a caminar per dreceres desconegudes. Anava sola i tenia seixanta anys. Vaig fer extravagàncies, però, a certa edat, l’extravagància és una manera de plantar cara al temps. (...) El projecte literari prengué forma. No volia que fos un llibre de viatges ni tampoc un dietari,no em proposava escriure un panegíric de la vall d’Aran ni plagiar la sucosa narració que en feu Josep Maria Espinàs després de caminar-se-la. La meva dèria era una altra. Volia escriure els DEU MATINS increïbles i m’hi vaig mentalitzar, com es diu ara, m’hi vaigpreparar a fons, sense pressa, documentant-me sobre geografia i botànica, fins i tot sobre els gossos, puix que es gos fos protagonista dels episodis més notables.” Aquest 2019, Centenari de l’Any Pàmies, commemorem el pas de la seva autora per la Val d’Aran, enriquint la seva prosa amb un interessant pròleg de NúriaGarcia Quera i la presentació (en aranès i català) de Claudio Aventín-Boy
