Melangia

Diuen que hi ha quelcom en la melangia que té a veure amb la impossibilitat de poder fer el dol d'allò que es perd. Jo la visc com un sentiment que alimenta la meva creativitat. El record d'allò viscut, sigui el que sigui, m'emociona, em fa reflexionar i em dona noves forces per seguir el camí. Un camí futur, ara ja amb paisatges tenyits d'altres colors, del qual espero continuar emocionant-me. És la melangia la que em fa escriure poesia i la que em fa voler compartir-la amb vosaltres, possibles lectors. Espero que, en la lectura dels meus poemes, hi trobeu les vostres imatges i acaroneu així els vostres propis records sense refusar-los. Tots ells ens han ajudat a ser qui som i, sovint, a millorar-nos.