Pensar el territori com a referència i com a brúixola implica assumir que no hi ha una educació neutral. En un món travessat per múltiples formes de desarrelament, tant a escala comunitària com ecològica, el territori es revela no com una mera superfície de trànsit, sinó com un espai ple de vincles socials, tensions i conflictes. Mestres de la terra mostra el recorregut fet per tres moviments de docents que entengueren la seua tasca, des de les acaballes del franquisme fins a l’actualitat, com una acció social, cultural i política. I amb una convicció ferma: l’escola havia de ser un espai de canvi social, arrelat a la realitat del seu poble, compromés amb la llengua pròpia i obert a la democratització del coneixement.
