L'Unai no entén per què tothom està tan sol si hi ha tantes coses increïbles pertot. Un nen. Una mare. Mira, mama! Una vegada i una altra: Mira, mama! Al final, la mama mira. I tot canvia. Un àlbum il lustrat en què la Rocío, com l Unai a la seva mare, ens crida per dir-nos que mirem -i celebrem- la vida.
