L’experiència mística és l’experiència integral de la realitat. Si la realitat s’identifica amb Déu, serà l’experiència de Déu, si aquesta realitat es veu com a trinitària, serà l’experiència cosmoteàndrica, si se la veu buida, serà l’experiència de la vacuïtat… —però, en qualsevol cas, és l’experiència del «Tot». Desapareix així l’estigma d’una mística perduda en les altures, desencarnada i aliena als gaudis i als dolors del món, sense que això signifiqui ofegar-la en la pura terrenalitat o sufocar-la en l’activisme, ja que experimenta la realitat de la condició humana en la seva totalitat i, per tant, no perd la serenitat ni la pau i elimina la por de participar en l’esforç humà en pro de la justícia.
