Aquesta història comença en un balcó de l’Eixample, el primer diumenge d’un mes de juny qualsevol. La senyoreta Col, llargaruda, esprimatxada i d’ulls felins, va fer un crit esfereïdor. Immediatament, el senyor Nap, l’home més baixet de la ciutat, va poder copsar per primer cop la bellesa indòmita de la senyoreta Col. Des d’aquell dia, el senyor Nap no va poder dormir ni treballar.
