Ni en les paraules

POEMA Un sentiment sense nom et domina quan les paraules callen, perquè, sota la veu egòlatra del jo, s'hi amaga una inseguretat latent que et posa davant d'aquest conflicte inexpressable que ets tu mateix a part de les paraules. Un tu com a material orgànic: les cèl·lules creant-se i destruint-se —la sola vida interior verificable—, fins a rendir-se i tot l'instint de viure. ¿No sents la corporeïtat furtiva que treballa en silenci per matar-te? Aquest ets tu molt més que no pas l'altre, que s'enalteix superb amb els teus versos.