Nils El día que va morir en Nils Vik

Guanyadora del Brage Prize Finalista del premi dels Llibreters noruecs Finalista del premi de Literatura de les Biblioteques «A un quart de sis del matí, en Nils Vik va obrir els ulls i l’últim dia de la seva vida va començar. Es va quedar al llit entre el somni i la vetlla, confiat que es tornaria a adormir com solia passar. ¿Què havia somiat? Una mà que li passava pels cabells, dits que li recorrien les galtes, una veu que li arribava amb la foscor. “T’espero a baix, amor”». Al cor de Noruega, un transbordador salpa silenciosament d’un moll, així comença l’últim viatge d’en Nils Vik, un home normal i corrent amb una feina aparentment senzilla: transportar gent d’un cantó a l’altre del fiord i retornar-la a casa sana i estàlvia. I avui, un dia plujós del mes de novembre, s’ha despertat sabent que és el seu últim dia a la terra. És vell, la seva dona Marta va morir fa temps: la mort és una bona notícia. Aquest matí es lleva, esmorza, renta els plats, es vesteix i endreça la casa. Després baixa cap al seu vaixell, com cada dia des que va fer els catorze anys. Per a gran alegria, allà el rep la Luna, la gossa que fa vint-i-cinc anys que és morta. I aquest últim viatge a través del fiord es converteix en un viatge en el temps, un per un, tots els seus antics passatgers pugen a bord, ressuscitats per un moment de l’altra vida per acompanyar en Nils Vik fins a la destinació d’aquest viatge final.