Dani Cajal viu una vida plàcida, vint anys després deles seves aventures llibertàries a la Barcelona de la Transició i de ser ferit de gravetat durant la revolució sandinista a començament dels vuitanta. Manté una relació amb la seva jove amant, Clara, filla d'unafigura de l'exili republicà amb similituds amb RamónJ. Sender. A partir de la mort d'un antic amic íntima la presó de Torrero, Saragossa, Cajal retrobarà alguns dels vells companys, en un viatge que el portaràfins al Marroc i Rio de Janeiro. Gairebé com una novel la negra amb prosa àgil i càlida sense sentimentalismes, No miris enrere convoca tots els esperits culturals, des dels estoics clàssics fins a Gracián i elsituacionista Debord dins una novel la d'acció plenade filosofia i visió poètica. Continuadora d'El cel de l'infern, No miris enrere va guanyar el premi SantJordi 2001.
