Sempre hi ha hagut una tecnologia o una pràctica cultural que ha concentrat l'angoixa adulta i ha funcionat com a explicació fàcil de malestars molt més complexos, des de l'aparició de l'escriptura fins a la ràdio, la televisió o, ara, els mòbils, internet o la IA. Per això, davant d'un escenari que els adults encara no dominen, de vegades la solució fàcil és recorrer a la nostàlgia, a fer veure que tot era millor abans, idealitzant un passat suposadament menys marcat per les tecnologies (tot i que també era ple de pantalles). L'autora defensa que aquest narcisisme analògic no és innocu, i adverteix que portat a l'extrem pot dur a convertir els joves en analfabets digitals en una època en què els hi cal, més que mai, saber moure's amb pensament crític en un entorn en línia que els acompanyarà tota la vida.
