Notre-Dame de París

A recer de les ogives gòtiques esveltes i majestuoses de la catedral de Notre-Dame, l'any 1482 es teixeix a l'entorn de tres personatges una teranyina d'obsessions fatals. El campaner de l'església, en Quasimodo, el geperut marginat de tothom per la seva infinita lletjor, s'ha enamorat perdudament de l'Esmeralda, una gitana encisadora que canta i balla pels carrers i que viu embruixada per un oficial de la guàrdia reial. Per la seva banda, l'ardiaca Claude Frollo, a qui en Quasimodo deu la vida, home auster i taciturn que «ha tastat totes les pomes de l'arbre de la ciència» i encara no n'ha tingut prou, es debat violentament entre la seva vocació religiosa i una passió d'amor sinistra i irresistible per la mateixa Esmeralda. Tota una rècula d'altres personatges desfilen per aquesta recreació de la història de la bella i la bèstia, des del rei Lluís XI fins als baixos fons de vagabunds, lladregots i pidolaires de París, que protagonitzaran un assalt nocturn èpic a la catedral. En aquest veritable monument literari del 1831, Victor Hugo retrata amb una vivor extraordinària el París medieval, sotmès als ritmes que marcaven les campanes de Notre-Dame i d'una riquesa arquitectònica de la qual l'autor lamenta la pèrdua i la degradació.