El text reivindica la necessitat moral d'escriure sobre la deportació i l'extermini, tot centrant-se en cinc joves de Mollet que van defensar la llibertat i la democràcia en temps tràgics. L'obra recupera les seves vides més enllà del sofriment, mostrant la seva infantesa, passions i alegria abans que el feixisme i el nazisme els arrabassessin la vida. Més que un relat de mort, és un homenatge a la seva humanitat i al record persistent que deixen en la comunitat que els honra.
