Ossilenquia

A Ossilenquia, murmuris i records es fonen en la lluita constant entre l’ésser i el no ésser, entre l’absència i el renéixer. La poesia es converteix en la seva veu i Véldora emergeix com a presència latent de tot allò que la memòria perd i allò que es renova en cada buit, naixent entre la solitud, el silenci i l’oblit. A través de tres personatges: Ammar, Elara i Ossilenquia, l’obra recorre aquests temes amb delicadesa, portant el lector per un viatge de dolor, resistència i memòria. Al final, Véldora s’alça com l’últim ressò, la llum que roman malgrat l’oblit.