«Em dic Sylvie Meyer. Tinc cinquanta-tres anys. Soc mare de dos nens. Fa un any que em vaig separar del meu marit. Treballo a la Cagex, una empresa de cautxú. Dirigeixo la secció d'ajustaments. No tinc antecedents penals.» La Sylvie és una dona corrent, modesta, puntual, treballadora, una dona senzilla amb la qual sempre es pot comptar. Quan el marit la va deixar, no va dir res, no va plorar, va intentar fingir que tot anava bé, va criar els fills i va ocupar el seu lloc en un llit que ara s’havia fet massa gran. Quan el seu cap li va demanar que fes hores extres, que vigilés els altres empleats, ho va fer, no va protestar: va actuar com esperaven els altres. Fins aquest matí de novembre, quan l’ha aclaparat tota aquesta violència del món, dels altres, la seva soledat, la injustícia. En una nit, ho ha destruït tot. El que ha fet és condemnable, està penalitzat amb presó, però en aquesta revolta la Sylvie se sent viva. Reneix. Aquesta és una història sobre el sotmetiment i l’alliberament.
