A Ouse, nom del riu on es va ofegar Virgina Wolf, fa un pas endavant en la tensió a què sotmet el llenguatge per bastir el seu univers poètic, demostrant, una vegada més, que la llengua està al servei de la poesia i no a l’inrevés, i portant aquesta tensió a uns límits que demostren el seu coratge creatiu, on la possible perplexitat i fugida del lector acomodat no condicionen aquesta aposta que revisa el seu particular món orlandià.
