Palmira i l’efecte crisàlide

La Palmira es queixa que té nom de iaia! Els seus pares han triat els noms de les ciutats que més els agraden: Viena per a la filla gran, i Palmira per a la petita. La Viena sempre diu: «Pitjor hauria estat que els papes s'haguessin enamorat de Pontevedra o Palència!». Deixant de banda que suportar la seva germana és un martiri i que fa segles que no es parla amb el Sergi Camps, la Palmira és feliç. Però tot canvia quan una altra Palmira —una nena que viu en un campament de refugiats després d'haver-se escapat de la guerra de Síria— entra a la seva vida i, a partir d'aleshores, la revolució està servida!