Hi ressona, llunyana, la veu de Joan Vinyoli, vorejat de tots els colors de l’ambre. Hi mormola la veu d’altres poetes que l’autora ha volgut invocar expressament a manera de guiatges perquè en algun moment han marcat la traça dels camins: Susanna Rafart, Rosa Font, Joan Sales, Kavafis, J. N. Santaeulàlia, Vicenç Llorca… Ha volgut que sigui un camí amb besllums d’imatges de Velázquez, Sorolla, Munch i Paul Klee. Isabel Oliva ha escrit a contracor del temps, dins del torrent dels dies i les hores. Passeig d’hivern és un camí circular d’anada i de retorn, d’Atlàntida iniciàtica a un rèquiem transformat pel Cànon de Pachelbel (del pròleg de Vinyet Panyella).
