Aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferència, entonen el mateix crit d'alerta: que el ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses, i que ha donat peu al fenomen del populisme, amaga el ressorgiment del feixisme. Riemen reivindica que cal mantenir viu l'humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus o Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors dels quals parla en aquest volum) per combatre la ignorància, l'estupidesa organitzada, l'odi i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l'esperit autèntic de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa i la justícia.
