Aquest llibre proposa una lectura estimulant i innovadora de Les irreals omegues (1949) de l'«investigador en poesia» J. V. Foix, amb incursions puntuals en poemes d'On he deixat les claus... i d'Onze Nadals i un Cap d'Any i en altres textos de l'autor. Lluís Quintana Trias no ofereix una interpretació poema per poema, sinó una anàlisi transversal dels procediments, recursos i tòpics que articulen les obres que comenta, amb l'objectiu de definir-ne la poètica. El punt de partida de l'autor és que la poesia de Foix pensa la literatura des de dins a través d'una complexa proposta textual que afecta tant els poemes com els seus paratextos. Títols, pròlegs, datacions, veus i temps verbals són examinats amb les eines de la filologia -història de la literatura, gramàtica, retòrica, crítica literària- per mostrar com Foix construeix una escriptura arrelada en la tradició i, alhora, radicalment innovadora. El resultat és una lectura aclaridora i precisa que dialoga amb la crítica precedent i aporta interpretacions noves sobre passatges especialment problemàtics. Un llibre pensat per a lectors interessats a entendre Foix, però també els mecanismes interns de la poesia contemporània.
