Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d?infantesaque tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, noes deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussade ple en els records que li han quedat clavats i tracta d?entendre per què són allà i de quinamanera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d?una anècdotapersonal un símbol universal. La intenció d?aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida enuna infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nenMargarit en un balcó de Girona, també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, aSanta Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d?onanava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre mésels seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
