Dintre de la nòmina dels parnassians catalans, Pere Riera (1862-1938) destaca amb veu pròpia al costat de Jeroni Zanné i Arnau Martínez i Serinyà, ja publicats en aquesta col·lecció. La seva tendència al romanticisme, que queda ben reflectida en els seus primers textos, s'eclipsa en alguns poemes que compten entre els més bells del parnassianisme, però no s'esvaeix mai i reneix amb força en algunes de les darreres composicions. Poeta força desconegut, fins i tot a la seva època, mereix ser reivindicat per la perfecció dels seus sonets i la varietat temàtica de la seva producció. Pere Riera és un finíssim acadèmic que, al costat de Jeroni Zanné i d'altres refinats parnassians, ha donat al nostre lirisme estrofes d'una impecable perfecció formal i sonets d'una equilibrada i artitzada constricció que poden ésser posats per model d'harmonia formalista, no sols en l'estructura sinó en la mateixa expressió.
